Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença i un excel·lent poeta romàntic que, en els Jocs Florals de 1875, va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
D'estètica romàntica, va anar incorporant progressivament l'estètica realista en l'època de maduresa. Finalment tornà a la producció de caràcter romàntic historicista.
OBRA
Guimerà va començar la producció dramàtica quan ja era un poeta famós. Destaquem:
- Tragèdies romàntiques. Les primeres obres es van caracteritzar per l'ambientació medieval, el tractament subjectiu i llegendari de la història, i per les característiques típicament romàntiques. Les obres més representatives d'aquest període són Gal·la plàcida (1879) i Mar i cel (1888).
- Drames realistes. Entre el 1890 i 1900, Guimerà va incorporar el Realisme a les obres més aconseguides. Ambientades en l'època contemporània, l'autor planteja una problemàtica que connecta amb la realitat, de manera que les obres esdevenen autèntics documents de denúncia social. Destaquem Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).
CARACTERITZACIÓ
Hi ha dos aspectes de las seua vida que van influir-ne en l'obra: la condició de fill natural (els pares no es casaren fins que ell va nàixer) i la condició de nouvingut, ja que es crià ales Illes Canàries, fill de català i canària, i no aprengué el català fins que arribà als vuit anys al poble del pare el Vendrell. Això es va traduir en una militància nacionalista per accentuar la seua catalanitat i el gust pel mestissatge dels personatges. Els fracassos amorosos de la seua joventut i l'estretíssima relació amb la mare, expliquen, d'altra banda, el romanticisme tràgic i els personatges femenins molt idealitzats, carregats de força, de bondat i d'heroisme maternal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada