LA PROSA I EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA

EL TEATRE

El teatre de la Renaixença va seguir uns paràmetres semblants a la resta de gèneres literaris, és a dir, Romanticisme historicista i costumista, Realisme i Naturalisme.

EL SAINET

La popularitat que a principis del segle XIX tenien els col·loquis i els miracles de san Vicent, va fer possible que des del principi de la Renaixença, la nostra llengua tingués presència, no sols en la poesia romàntica, sinó també en el teatre, primerament de caràcter populista i posteriorment de caràcter culte.
Entre els gèneres populistes cal destacar el sainet, afí al Costumisme. Es tracta d'una peça de teatre curta, d'un acte, destinada a ser representada en els entreactes d'obres de major extensió. Per això se'ls anomenava també entremesos. Tenien caràcter còmic i satíric, amb personatges i ambients populars. El llenguatge del sainets es caracteritzava pels usos col·loquials i vulgars de la llengua, amb tota mena de castellanismes i vulgarismes. Aquest excés d'incorrecció idiomàtica responia a la recerca de la comicitat fàcil, però també al desig de retratar personatges pretensiosos que en mostraven la ridiculesa (coentor) amb un castellà infecte. Els autors més representatius foren Josep Bernat i Baldoví, hàbil versificador satíric vinculat a la premsa de caràcter satíric, amb obres com El virgo de Visanteta i L'agüelo pollastre, i Eduard Escalante.

EDUARD ESCALANTE (EL CABANYAL, 1834-VALÈNCIA, 1895)

D'extracció humil, va escriure quaranta-set sainets de gran èxit ambientats en les situacions quotidianes dels barris menestrals de València, com La Xala, Les xiques de l'entresuelo i L'escaleta del dimoni. La trama se centrava normalment en situacions amoroses de difícil realització que tenen un final satisfactori.
Escalante va caricaturitzar aquells personatges pretensiosos que volien manifestar la seua superioritat parlant en castellà. El castellà incorrecte empeltat de valencianismes, i les expressions cultes usades de manera imprecisa palesen la ridiculessa de l'autoodi dels valencians de les grans ciutats. Algunes obres on retrata aquesta situació són Tres forasters de Madrid i Bufar en caldo gelat.