Oller insistia que el seus personatges eren producte de la seua observació i anàlisis de persones que va conèixer. Amic de crítics introductors del Naturalisme, i molt amic també d'autors com Galdós, fou l'autor peninsular que de manera més evident i entusiasta va posar en pràctica les tècniques naturalistes. El seu naturalisme es va centrar en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals, no en les anàlisis sobre la societat.
OBRES
Oller va començar escrivint en castellà, però el seu coherent realisme i les relacions amb el grup d' escriptors de La Renaixença, el van fer adoptar el català per a les seues millors obres. També va escriure obres de teatre.
El millor de la seua obra són d'entre altres, aquestes novel·les:
- La papallona (1882). Toneta, una xica pobra i òrfena, és seduïda i abandonada per una "papallona" (seductor) de classe social més elevada. Finalment, i abans de morir, aconsegueix casar-s'hi.
- L'escanyapobres (1884). En un poble imaginari en vies d'industrialització, Pratbell, la Tuies, dona avara i vídua del notari Magí Xirinac, es casa amb Oleguer, un usurer. La passió pels diners porta el protagonista a una mort tràgica.
- La febre d'or (1890-1892). És la més llarga de les seues novel·les i possiblement la millor. Escrita i publicada en tres volums, narra la història d'una família de menestrals que s'enriqueixen ràpidament gràcies a les especulacions borsàries. Aquesta ascensió social ve acompanyada d'una pèrdua de valors morals. La ruïna econòmica porta la família a la situació social de partida i el pare de família a l'anterior ofici de fuster.
- Pilar Prim (1906). Una jove vídua tracta de refer la seua vida sentimental estimant un home més jove que ella, en contra dels condicionaments socials i dels perjudicis de l'època.
CARACTERITZACIÓ
Fou un narrador que no va desdenyar cap de les possibilitats que li oferien les diferents modes de la novel·lística europea, de manera que va incorporar a la seua tècnica influències de tots el models narratius vistos en aquest apartat: des de situacions melodramàtiques pròpies dels fulletons com a La papallona i Pilar Prim; passant per l'anàlisi detallada i científica de les causes d'una malaltia o d'un vici, l'exposició de L'escanyapobres; fins a un costumisme moralitzador i l'exposició dels canvis produïts arran de la revolució industrial i del liberalisme econòmic a La febre d'or. I en la majoria d'elles un narrador omniscient i una descripció psicològica profunda dels personatges, molt característica de la novel·la psicològica que es va posar de moda a final del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada