CONCLUSIÓ. VALORACIÓ DE LA RENAIXENÇA.
La renaixença va triomfar de manera desigual en les diferents del domini lingüístic. La normalitat literària, que era l'aspiració de renaixentistes, només es va aconseguir a Catalunya. La revolució industrial i les necessitats de la nova burgesia catalana sorgida d'aquesta industrialització, van fer que els objectius de la Renaixença es polititzaren, cosa que donà lloc al catalanisme polític. En aquestes condicions, la dignificació de la llengua no es va quedar en una moda literària, sinó que va anar més enllà: normativització i lluita per l'oficialització de la llengua.
A València, en canvi, sense industrialització, amb una burgesia agrària i rendista que mirava cap a Madrid, l'ús culte de la llengua es va convertir en una recreació arqueològica de quatre senyorets de ciutat; i això només en la poesia romàntica, ja que els altres gèneres cultes i la literatura que representava la modernitat foren conreats en castellà. D'altra banda, els sector valencians més progressistes conrearen els gèneres populistes (poesia satírica i política, vinculada a la premsa satírica, i sainets) amb la intenció d'influir políticament en les classes populars. En aquest sentit, la situació literària no havia canviat respecte als usos lingüístics de la Decadència. En conseqüència, la diglòssia literària va continuar enquistada en els àmbits literaris valencians. En aquestes condicions, qualsevol plantejament de normalització lingüística semblava inviable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada